Teatre Radiofònic

La fortuna de Sílvia (Segona Part) En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim al desenllaç de ''La fortuna de Silvia'' de Josep Maria de Sagarra, de la qual en vam poder escoltar la primera part en l'audició de la setmana passada. A la primera part, vam conèixer la Sílvia, una vídua sense fortuna econòmica que viu amb els seus fills Abel i Diana. La història comença el 1935, quan arran d'unes fotografies trobades per l'Abel, la Sílvia rememora una llunyana nit de vint-i cinc anys enrere en que, a causa d'un vestit i de la seva manera de ser, va trencar les relacions amb la seva germana Emília. Sílvia i Emília, malgrat ser germanes, són totalment antagòniques. La primera és una dona sense diners, sense fortuna, però amb una manera de pensar, de sentir i d'actuar que prescindeix dels prejudicis, les opinions i la malícia dels altres. Emília és, en canvi, una dona rica i estirada que no té cap de les virtuts que posseeix la seva germana. Ara, vint-i cinc anys desp

La fortuna de Sílvia (Primera Part) En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui volem gaudir, un cop més, de l'obra del dramaturg català més rellevant del segle XX, en Josep Maria de Sagarra, per assistir a la representació de ''La fortuna de Sílvia''. Sagarra és autor de gairebé un centenar de títols entre novel·la, poesia, teatre i altres obres. És, però, en la vessant teatral en la que més èxit ha assolit. Amb el temps, el Teatre de Sagarra ha esdevingut tot un clàssic, i ha rebut sempre una molt bona acollida per part del públic. Les seves comèdies i textos melodramàtics, d'ambient rural i customista, han creat un estil propi i inconfusible; i s'han convertit en garantia d'èxit per a qualsevol actor o companyia teatral que els representi, i un gaudi assegurat per a tot aquell espectador que es deixi abduir pel 'sagarrisme' de la seva obra. Algunes mostres en són, per exemple, ''L'hostal de la Glòria'', ''La corona d'espines'', ''La filla del carmesí'', ''La rambla de

La madre guapa (Segona Part) Senyores, senyors, benvinguts a una nova sessió de Radioteatre. En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim al desenllaç de ''La madre guapa'' d'Adolfo Torrado, de la que vam poder escoltar la primera part en l'audició de la setmana passada. A la primera part, Elena, una dona vídua i mare de tres filles i dos fills ja adults, 'la madre guapa', que conserva encara la seva bellesa juvenil, planeja tornar-se a casar amb Enrique. Enrique és un gran amor de joventut, un amor secret i el veritable pare d'un dels seus fills, en Jaime, que Elena va concebre en adulteri. El matrimoni d'Elena amb Enrique és una solució als problemes econòmics de la família, però no tots els seus fills veuen amb bons ulls aquesta unió, i això crea una situació complicada en el nucli familiar. L'oncle César, el germà d'Elena i amic personal d'Enrique, queda preocupat quan s'assabenta que Elena ha estat vista als afores de la ciutat passejant al costat d'un home,

La madre guapa (Primera Part) En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui ens endinsem en l'obra d'uns dels comediògrafs espanyols més populars dels anys quaranta i cinquanta del segle XX: Adolfo Torrado; per assistir a la representació de "La madre guapa''. Adolfo Torrado Estrada, nascut a La Corunya el 1904, s'inicia com a literat a 'La Voz de Galícia', però no és fins que marxa a viure a Madrid, el 1929, que comença a destacar com a autor dramàtic. La seva primera obra, ''Crack'', que combina el melodrama i la comicitat, és una autèntica denúncia de l'estraperlo; i ho fa fent ús dels estereotips regionals sobre els gallecs, un recurs que al llarg de la seva carrera és una constant habitual. Abans de la Guerra Civil, escriu diverses comèdies en col·laboració amb Leandro Navarro Bonet, com ara ''El debut de la Patro'' (1932), ''Los hijos de la noche'' (1933) o ''La mujer que se vendió'' (1935), totes elles amb una sensibleria i un humor fàcils que són habituals en el 't

La meva Ismènia En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui us convidem a gaudir d'una farsa còmica del dramaturg francès del segle XIX Eugene Labiche, que du per títol ''La meva Ismènia''. Labiche, nascut a Paris el 1815 en el sí d'una família burgesa, va llicenciar-se en dret i va començar a treballar com a periodista. El 1827, va escriure la seva primera obra teatral, ''Le cuvette d'eau'', i d'ençà d'aleshores la seva producció dramàtica va anar augmentant amb escreix. Labiche és autor de més d'un centenar de farses, comèdies i vodevils que tenen com a tret comú la sàtira sobre els costums de la societat francesa del segle XIX i, sobretot, de la burgesia de l'època. El teatre de Labiche té com a característiques principals una gran fluïdesa dramàtica, els cops d'humor i l'ambientació escenogràfica. Entre tota la seva obra, destaquen títols com ''Un barret de palla d'Itàlia'' del 1851, ''El viatge del senyor Perrichon'' (1960), ''La gramàtica'' (1867), o ''La cigala en

Don José, Pepe y Pepito En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim a la representació de "Don José, Pepe y Pepito'', de Juan Ignacio Luca de Tena. Nascut en el si d'una família aristocràtica madrilenya el 1897, Juan Ignacio Luca de Tena y García de Torres és autor d'un gran nombre de comèdies teatrals, i alguns drames i sarsueles. Llicenciat en Dret a la Universitat Central de Madrid, de ben jove comença a treballar al costat del seu pare, Don Torcuato Luca de Tena, al diari ABC; i quan aquest mor, el 1929, n'assumeix la direcció, fins al 1939. La seva trajectòria com a autor teatral s'inicia el 1916 amb la comèdia ''Lo que ha de ser''. Més tard, li segueixen ''Las canas de Don Juan'' (1925) i ''La condesa María'', del 1927. Aquest mateix any, escriu la seva primera sarsuela, ''El huésped del sevillano'', conjuntament amb Enrique Reoyo, i obté un èxit notable. Ja entrada la dècada de 1930, continua amb el teatre. El 1935 rep el Premi Piquer, atorgat per la Real

La senyora de Shenstone En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim a la representació de "La senyora de Shenstone'', de Florence Barclay. Florence Louisa Charlesworth fou una novel·lista anglesa i escriptora de contes nascuda a Limpsfield, a Anglaterra, el 1862. Filla del rector anglicà local, als set anys va traslladarse amb la seva família al barri londinenc de Limehouse. El 1881, va contraure matrimoni amb el reverend Charles Barclay i va adoptar-ne el nom de casada, Van establir-se a Hertfordshire, un comtat de l'interior d'Anglaterra i van tenir vuit fills. Acabats de complir els quaranta anys, els problemes de salut van obligar-la a fer un repòs gairebé absolut, i va passar les hores escrivint el que seria la seva primera novel·la romàntica, ''The Wheels of Time''. La seva següent novel·la, ''The Rosary'', publicada 1909 i traduïda a vuit idiomes, és la seva obra de més ressò. Va convertir-se en un autèntic best-seller als Estats Units, i fou, fins i tot,

La veu d'una llosa En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim a la representació de "La veu d'una llosa'', un guió pensat i escrit expressament per a la ràdio, d'Aleix Puiggalí. Nascut a Barcelona el 1966, Aleix Puiggalí i Morató va començar a escriure teatre a començaments de la dècada de 1990, alhora que compaginava aquesta afició amb la seva activitat professional a l'Ajuntament de Barcelona. A aquesta època pertanyen títols com ''L'estació de la disbauxa'', que obtingué el Premi de l'Associació d'Actors i Directors el 1991; ''Fosc de lluna'', Premi Enriqueta Arimany de teatre breu a la Nit de Santa Llúcia del 1993; o l'obra que avui posem en antena, ''La veu d'una llosa'', Primer Premi del Concurs de guions per a Radioteatre de la Fundació Rafael Peris del 1994. Cap a mitjans dels noranta, va provar d'iniciar camí en la política, però, desencantat, acabà per abandonar-la poc després. Va provar sort com a actor de doblatge donant veu a diferents personatges

Cuando ella es la otra En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim a la representació de "Cuando ella es la otra'' de Víctor Ruiz Iriarte. Madrileny, nascut el 1912, Ruiz Iriarte és considerat un dels dramaturgs més destacats del teatre espanyol del segle XX. La vocació teatral de l'autor prové del seu pare, un autèntic entusiasta de l'art escènic que havia format part d'un grup artístic a l'Aragó, d'on en provenia. Quan era encara un nen, Ruiz Iriarte va participar en una d'aquestes funcions teatrals com a actor, i als quinze anys, va escriure la seva primera novel·la en un quadern escolar. D'ençà d'aleshores va anar refermant-se en la decisió de dedicar la seva vida al teatre. El 1943, arriba a escena la seva primera obra, ''Un día de gloria''; i un any més tard s'estrena ''El puente de los suicidas'' , l'obra que representa el reconeixement de la crítica. La consagració com a autor teatral arriba el 1946, quan ''Academia del amor'' obté el Premi Piquer de la

Escena final En el marc de la temporada estable de Teatre Radiofònic a la nostra emissora, avui assistim a la representació de ''Escena final davant la mar'' de Roger Justafré. Fill de pare empordanès i mare cubana, Justafré neix a Barcelona el 1944. Es llicencia en Filologia Moderna a la Universitat de Barcelona a començaments dels seixanta. Als quinze anys forma la companyia ''Momo, Teatro Independiente'' per dirigir i representar les obres que ell mateix escriu. Més endavant, completa la seva formació a l'Escola de teatre d'Adrià Gual i segueix estudis a l'Escola de Cinema. El seu primer èxit com a escriptor teatral li arriba el 1966, quan obté l'accèssit del Premi Carlos Lemos amb l'obra ''Y hubo otra pequeña guerra''. Dos anys després obté el Ciutat de Barcelona de Teatre amb ''Balada del príncipe triste''. Posteriorment, li seguirien altres obres que obtindrien diversos reconeixements, com ara ''Las coplas del contrabando'' (Finalista del Premi Guipúzcoa el1968), ''Balada del trovador i la muerte'' (Fin