Solidaris

És una emergència de país! L'arribada de menors estrangers no acompanyats s'ha quadruplicat, fins a 1.500 l'últim any. Són adolescents que viatgen sols i sovint amagats als baixos dels camions o en pastera. L'onada migratòria més important dels darrers quinze anys s'agreuja i està posant el sistema de protecció al límit del col·lapse, amb uns centres de menors desbordats tot i els esforços. I no pocs d'aquests joves acaben malvivint al carrer quan fan 18 anys, abocats a l'exclusió social i a situacions de risc. Ha fallat la previsió? O és també culpa del 155 i d'una intervenció financera que deixen la Generalitat sense capacitat de reacció? En parlem amb la directora general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, Georgina Oliva; l'adjunta al Síndic de Greuges per a la Defensa d'Infants i Adolescents, Maria Jesús Larios; la responsable de polítiques d'infància de Save the Children, Emilie Rivas; educadors socials, i alguns joves estrangers que viuen al carrer o en pisos tutelats.

La batalla per remunicipalitzar el subministrament de l'aigua és ideològica o una qüestió d'eficiència i costos? Realment serà més barat, el rebut? No se li tallarà l'aigua a ningú, si no la pot pagar? Els experts avisen que una gestió pública no garanteix necessàriament un millor servei. Mentre que a Europa el 80% de la gestió de l'aigua és pública, a Catalunya és al revés, amb una sola empresa, Agbar, que abasteix el 70% de la població. I la remunicipalització d'aquest servei tan bàsic, que al món més de 2.000 milions de persones no tenen, és la gran promesa electoral dels ajuntaments del canvi. Parlem de tot plegat amb el regidor de Presidència i d'Aigua i Energia de Barcelona, Eloi Badia; la portaveu de l'Associació Aigua és Vida, Míriam Planas; la portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica de Catalunya, Maria Campuzano; el regidor d'Acció Social de Sabadell, Gabriel Fernández; i el director acadèmic del Fòrum Econòmic de l'Aigua, Gonzalo Delacámara.

25 anys després de l'assassinat de Guillem Agulló, torna l'extrema dreta valenciana? O no havia marxat mai? El "Solidaris" s'emet aquest dissabte des de València, amb motiu de la manifestació de la Diada del 25 d'abril, que recordarà Agulló i aquest quart de segle de lluita antifeixista en reivindicació d'un País Valencià obert, modern, igualitari, plural i divers. L'independentisme català és un revulsiu per al blaverisme, que atia una violència feixista que semblava extinta? Els músics Feliu Ventura, Pau Alabajos, Mireia Vives, Miquel Gil, Pep Gimeno Botifarra i Miquel Ramos canten plegats a Catalunya Ràdio des del terrat de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània i denuncien l'anticatalanisme que exhibeix desacomplexadament simbologia feixista, racisme i intolerància. També participen al programa els pares de Guillem Agulló, abans de la inauguració del passeig del Jardí de Vivers de València que durà el nom del seu fill, apunyalat per un escamot neonazi.

Uns 2 milions d'euros l'any es gasta, encara, el govern espanyol per mantenir el Valle de los Caídos, el parc d'atraccions del franquisme, pagat amb diners públics. El PP es nega a treure Franco d'aquí. I milers de republicans continuen atrapats al mausoleu del seu botxí, sense que els familiars puguin recuperar-ne les restes. De catalans, n'hi ha uns 6.000! Al "Solidaris" viatgem fins al Valle de los Caídos, des de Cuelgamuros, per veure si realment ha mort el franquisme i per acompanyar els familiars de les víctimes que, 42 anys després, esperen veritat, justícia i reparació d'una Espanya que no fa net, que no trenca amb el passat dictatorial, ni anul·la sentències, ni obre fosses, ni crea bancs d'ADN per identificar els 114.000 desapareguts a les cunetes. Desídia i impunitat, mentre la Fundació Francisco Franco, legal i subvencionada, continua fent apologia del feixisme.

Fa 200 nits seguides que els veïns del sud de Múrcia protesten per reclamar el soterrament de les vies de l'AVE, una revolta que ni la repressió policial ni la llei mordassa (amb multes fins i tot per menjar pipes!) no aconsegueixen sufocar. Al contrari: la mà dura del PP contra els manifestants està atiant l'incendi per la construcció d'un mur que dividirà els murcians i marginarà els barris més empobrits. La regressió democràtica d'una Espanya que legitima l'ús de la violència per resoldre conflictes polítics i maltracta la llibertat d'expressió ja no només la pateixen els catalans. L'independentisme no és l'únic problema territorial del govern espanyol, però l'estratègia sembla la mateixa: cops de porra i multes per alteració de l'ordre públic. Ni les promeses d'un futur soterrament de les vies ni la construcció d'una passarel·la per a vianants suposadament provisional no convencen uns veïns que fa gairebé 30 anys que esperen. Avui, "Solidaris" des de les vies de tren de Múrcia!

La regressió democràtica espanyola preocupa les ONGs, defensors dels drets humans i moviments socials del país, que es neguen a normalitzar la repressió, els atacs a la llibertat d'expressió, als drets civils i polítics fonamentals i a la separació de poders. El "Solidaris" ho analitza amb els directors de Fundipau, OXFAM Intermón, Novact, l'Institut Català Internacional per la Pau i Justícia i Pau, Jordi Armadans, Francesc Mateu, Luca Gervasoni, Tica Font i Eduard Ibáñez. L'endemà de l'empresonament de Turull, Rull, Romeva, Forcadell i Bassa i de l'exili de Rovira, també participen al programa de Catalunya Ràdio les advocades del Centre per la defensa dels drets humans Irídia i Dones Juristes i de Drets, Carla Vall i Maria Vila, i el síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó.

Els llogaters es planten contra els desnonaments invisibles. Potser no hi va cap comitiva judicial, ni els Mossos d'Esquadra, ni els activistes de la PAH per impedir-ho, però haver de fer les maletes i marxar del barri de tota la vida, perquè llogar pis a Barcelona ja és més car que als anys de la bombolla immobiliària, és també un desnonament... invisible. Avui, "Solidaris" des de casa la Sandra i el Jesús, que han de marxar de casa seva al Poblenou, i també des de la casa de les 150 famílies de Sant Joan Despí que Goldman Sachs vol fer fora si no accepten pagar fins al doble de lloguer. Regular preus és la solució per frenar l'encariment? Allargar la durada dels contractes, més enllà dels 3 anys imposats pel PP? Transformar pisos buits en lloguer social? En parlem amb el secretari d'Habitatge i Millora Urbana, Carles Sala; el regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner, i la presidenta de la Fundació Hàbitat 3, Carme Trilla.

Volem acollir però, i després què? Ens oblidem dels refugiats que ja són aquí? Potser la seva vida ja no corre perill, però quan se'ls acaben les ajudes i no tenen feina, ni casa, ni amics, com se'ls acompanya perquè puguin refer la seva vida i facilitar-los la inserció laboral i social, perquè casa nostra sigui, realment, casa vostra? Només el 2% dels refugiats que arriben a l'Estat aconsegueixen la plena inclusió sociolaboral. Què passa amb l'altre 98%? Al "Solidaris" coneixerem la realitat del Lian, la Maria, el Carlos i el Dau, quatre demandants d'asil a Catalunya i els seus mentors, voluntaris catalans que els estan facilitant l'aterratge perquè tinguin un refugi digne. També parlem amb el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, per fer balanç del Programa Català de Refugi que hauria de garantir la plena integració de les persones refugiades.

El rebut de la llum puja i puja, i és cada cop més opac. La generació de renovables està sota mínims. I el territori torna a estar en peu de guerra contra la construcció d'una altra macroinfraestructura que podria tornar a esventrar les comarques gironines. Després d'haver perdut la batalla de la MAT, arriba la batalla del MidCat. ¿És compatible amb la lluita contra el canvi climàtic construir una gran canonada de gas per dur, des d'Algèria, aquest combustible fòssil? ¿Respon a una necessitat real o només als interessos del lobby de les elèctriques i de les grans constructores? ¿Es criminalitza la defensa del territori, ara que sis activistes antiMAT podrien acabar a la presó? Avui, al "Solidaris", repensem el model energètic i les grans infraestructures que trinxen el territori. Ho fem amb dos dels sis activistes antiMAT encausats i diferents col·lectius que treballen per un model energètic que sigui palanca de canvi social i econòmic.

Morir-se surt car, massa car. Especialment a Barcelona, on un funeral costa el triple que a Conca o a Màlaga. La mort és tot un negoci, de fet, gairebé l'únic que està 100% garantit, perquè tots haurem d'acabar passant per caixa, literalment. Tot i la liberalització funerària, el sector està repartit en poques mans i aquest monopoli l'acaben pagant els consumidors, molts dels quals acusen les funeràries d'aprofitar-se de la poca competència per imposar preus abusius sense que els familiars, tocats, se n'adonin o tinguin esma de protestar. Per què surt tan car morir? Entrevistem Marc Realp, director general de l'Autoritat Catalana de la Competència; Aureli Sánchez, president d'Esfune, i Josep Maria Mons, president del Gremi d'Empresaris de Serveis Funeraris de Catalunya. També parlem amb l'Associació Contra els Abusos Funeraris i algunes persones que denuncien males pràctiques de les principals funeràries que operen al país.

Governi qui governi, Ciutat Meridiana és sempre el barri més pobre de Barcelona. I on més famílies han perdut casa seva, i on hi ha més pisos ocupats i més desnonaments de tot l'estat espanyol. La renda familiar, en caiguda lliure, s'ha esfondrat un 40% des de l'esclat d'una crisi que ja no és crisi, sinó normalitat, amb un de cada quatre veïns que depenen dels serveis socials, un atur rècord i un 30% d'immigració. Però Ciutat Meridiana és molt més que Villa Desahucio, un lloc estigmatitzat pels desnonaments. Parlem amb els veïns del barri per descobrir l'altra cara de Ciutat Meridiana, la de la lluita veïnal incansable per una vida digna, i amb Janet Sanz, regidora de Nou Barris i tinent d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. I fem un tomb amb dues dones que es reivindiquen de perifèria: les periodistes Odei Etxearte i Montse Santolino conversen sobre el moviment independentista en aquest i altres barris de l'àrea metropolitana.

El voluntariat internacional, la cooperació, no és fer-se selfies, no és creure's un Messies blanc per salvar el món, sinó aprendre i tornar canviats. Què hem de tenir en compte per viatjar amb una ONG sense alimentar el negoci del volunturisme de catàstrofes, per canviar la mirada i no fer més nosa que servei? El "Solidaris" ho pregunta a les catorze ONGs del país que fan aquests viatges i que participen en la Fira d'Entitats de Voluntariat Internacional "Torna canviada", que organitza Lafede. Des de la llibreria Espai Contrabandos del Raval de Barcelona entrevistem Júlia Granell, de Servei Civil Internacional; Tere Palop, de l'Associació Catalana per la Pau; Francesc Mateu, d'OXFAM Intermón, i Miquel Carrillo, d'Enginyeria Sense Fronteres. Parlem també amb el cantant uruguaià Jorge Drexler, que ens recomana una cançó per canviar el món.

No són ni l'1% dels catalans, però cuiden una tercera part del territori. Els micropobles lluiten per sobreviure i ho fan sense escola, sense metge, sense transport públic i, molt sovint, sense cobertura. Visitem Gisclareny, el (nou) municipi més petit de Catalunya amb només 26 veïns. Parlem amb l'alcalde, els veïns i experts per preguntar-los com es pot aturar la pèrdua d'habitants que pateixen 332 micropobles catalans, set dels quals en risc de despoblació irreversible. Però, sembla que alguna cosa es mou: joves urbans atrets per la millora de les comunicacions, la qualitat de vida i les noves feines, en esports d'aventura i turisme. Com encaixa a pagès aquest èxode d'urbanites neorurals?

Els catalans generem 1 quilo i 350 grams d'escombraries per persona i dia. O el que és el mateix: mitja tona de brossa l'any. Les llars catalanes llencen més deixalles que les europees. Però 5 famílies s'han marcat el repte de viure un mes sense generar residus domèstics. Són la punta de llança de la filosofia del residu zero i del consum conscient, perquè amb reciclar no n'hi ha prou. El Jordi, la Julita, el Josep i la Marta ens expliquen la seva experiència residu zero. I juntament amb ells, quatre empreses ens presentaran alternatives a l'usar i llençar. I com cada setmana, farem Xarxa amb la Marta Molina i la Yayo Herrera, directora de FUHEM: Som conscients de la necessitat de canviar hàbits de consum? Al "Solidaris", digue'm què llences i et diré qui ets.

L'Adur, l'Oihan i el Jokin són tres joves d'Altsasu, a Navarra, que fa ja 425 dies que són a la presó per una batussa amb guàrdies civils durant les festes del poble. 425 nits de venjança i càstig, denuncien les seves famílies, que han de fer 9 hores de cotxe, fins a les presons d'Estremera, Aranjuez i Navalcarnero, per poder-los veure 40 minuts rere un vidre. El judici no serà fins l'abril i afronten 375 anys de presó. El fantasma de "tot és ETA" (i contra ETA tot s'hi val) es passeja pels carrers d'Altsasu i, al "Solidaris", viatgem fins a aquesta petita localitat a la vall de la Sakana per parlar amb les famílies i els amics dels presos.

Els Reis d'Orient ja han passat, però aquesta nit alguns nens i nenes no eren a casa perquè són a l'hospital. Melcior, Gaspar i Baltasar han hagut de pujar fins a Sant Joan de Déu i la Vall d'Hebron, i al "Solidaris" els hem volgut acompanyar per saber si els han portat els regals de la carta, inclòs el que els demana el programa: més inversió en la investigació del càncer infantil. Entrevistem Rosa Casals, Pili Verona, Pepa González i Sara Sansuan, de La Casa dels Xuklis (AFANOC), i mares, pares i germans de nens malalts de càncer. També parlem amb l'exfutbolista del Barça Éric Abidal, una de les cares més visibles de la malaltia.

Podries ser tu, podria ser jo, la vida fa moltes voltes. Al "Solidaris" denunciem la realitat invisible dels sense llar, transformem la mirada i els prejudicis cap a les 1.026 persones que dormen als carrers de Barcelona i les 2.421 que ho fan en albergs o en barraques. Per això, el dinar de Nadal del "Solidaris" l'hem fet amb persones sense llar, per canviar mirades i afegir-nos al crit de "Ningú dormint al carrer!". Som al pis zero de la Fundació Arrels i compartim fogons amb Manel Garcés, Valerio n'Dongo i Aurelio López. També ens acompanyen el director de la Fundació, Ferran Busquets, i Lledó Barberà, que és una de les voluntàries. I com cada setmana sortim al carrer amb Marta Molina: Com es passa de no tenir llar a col·laborar amb l'administració pública per combatre el sensellarisme? Amb la "Xarxa Molina" posem també rostre al sensellarimse femení, encara més invisible.

La ràdio sense fronteres fa la volta al món amb els catalans que passen aquest Nadal lluny de casa fent de cooperants i voluntaris, defensant la pau i els drets humans. Irina Canyet, que és a Grècia, fent classes, tallers i activitats per a nens, adolescents i joves refugiats amb l'ONG Where is the life?, i Maria Gobern, que lluita amb les Nacions Unides pels drets de les dones al Congo, protagonitzen aquest "Solidaris" especial. Mayra Villarroya i Jaume Seuma ens expliquen des de l'Índia el seu viatge per set països fent de clowns per a comunitats desafavorides i en situació de vulnerabilitat. I volem fins a Nicaragua per veure com Lucía Mendoza passa el Nadal amb infants i adolescents de Managua en situació de risc.

La barbàrie no prescriu. Però els jutges de la Haia han trigat un quart de segle a castigar els genocidis de Srebrenica i Sarajevo. La justícia lenta no és justícia, lamenten els bosnians refugiats a Catalunya als anys 90 i que encara hi viuen. Al "Solidaris" n'entrevistem cinc: la Mubera Krka, la Inda Maras, la Sifa Suljic, l'Almir Hujich i el Boban Minic. I fem balanç del Tribunal Penal Internacional per a l'ex-Iugoslàvia, que tanca aquest mes després de 24 anys. El 155 posa en perill el pla d'obertura de fosses del franquisme i el banc d'ADN, que s'inspira precisament en el bosnià. En parlem amb el ciutadà d'honor de Sarajevo i director general de Cooperació de la Generalitat, Manel Vila, amb l'experta en desapareguts i fosses comunes del franquisme Queralt Solé, i amb Carmen Calvo, filla d'un soldat republicà enterrat en una fossa a Cervera l'any 1936.

El vaixell xenòfob que perseguia refugiats i migrants al Mediterrani està abandonat al port de Barcelona, amb la seva tripulació de Sri Lanka atrapada a dins sense i poder tornar a casa. És la surrealista deriva del vaixell xenòfob C-Star: d'atacar les ONG a necessitar ajuda humanitària per als seus tripulants. Avui som a bord del vaixell C-Star per parlar amb els seus vuit tripulants, que ens expliquen preocupats la seva història, i esperen que el vaixell surti a subhasta per recuperar els diners que els deuen. També ens acompanyen Ricard Rodríguez, de l'Associació Stella Maris; Joan Carles Marín, estibador del port de Barcelona, i l'escriptora mallorquina Catalina Gayà, autora d'"El mar es tu espejo", que recull històries de mariners abandonats al Mediterrani.